Gemma Vidal (la cupletista)

 

 

Tinc 44 anys i vaig néixer a Barcelona. Canto des dels 6 anys i des de sempre, a casa, hem sentit i gaudit de la música. Els meus pares són actors aficionats i m'han posat la llavor... Gràcies, pares!! 

La meva relació amb els cuplets va començar aviat. Els meus pares tenien cassets i discs de la Mari Santpere i de la Guillermina Mota i jo me'ls sabia de memòria. Els cantàvem i reiem molt!

De petita vaig cantar a la coral "L'Esquitx" que és la coral infantil de la Sant Jordi. D'aquella època recordo més que res els concerts de Nadal al Palau de la Música, amb l'Oriol Martorell. Recordo la cara que feia quan ens dirigia "Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum...". Després vaig tenir la sort d'anar a parar al Lluïsos de Gràcia on vaig passar 6 anys a la coral Sinera. Va ser fantàstic! Hi havia un ambient genial! Després, la coral Cantiga on vaig tenir el privilegi de poder cantar les primeres obres de Bach... Adoro Bach.

Als 24 anys vaig anar a viure a Girona, on encara visc. Aquí vaig començar a fer teatre, a l'escola "El Galliner". A llarg dels anys he fet diversos cursos: clown, màscara, humor gestual, interpretació i... cabaret. Arran del meu interès per l'època de la renaixença i els cuplets vaig preparar el monòleg "La minyona suïcida” d’en Santiago Rusiñol. Amb el meu pare, que feia "L'escudellòmetre" i altres monòlegs vam fer una colla de representacions en centres cívics i ateneus. Aquelles van ser les primeres experiències a l’escenari, teatralment parlant.

L’any 2008 vaig tenir la gran sort de poder participar a l’espectacle “Pinsans i caderneres”, dirigit per en Xavier Albertí. Amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (on encara canto) vam fer una col·laboració i vaig poder viure l’obra de molt a prop. Allò va ser realment, per a mi, un punt d’inflexió. El treball va impactar-me molt i, des d’aquell moment, vaig voler cantar cuplets i va revifar-se’m l’interès per l’època del Paral·lel de principis del segle XX. Vaig anar seguint amb gran interès els següents treballs d’en Xavier Albertí i vaig poder fer contacte amb l’Efrem Garcia, el pianista de molts d’aquells espectacles, que em va facilitar les partitures dels cuplets. Gràcies, Efrem!

Els anys 2011 i 2012 vaig fer cursos de cabaret al Galliner. Aquí vaig començar a donar forma a l’espectacle “Flor del vici, petita antologia de cuplets” que, amb el temps i amb la coneixença de la Núria, ha acabat sent "La cupletista i la vedette: un espectacle sicalíptic". M'han acompanyat en aquest camí l'Emma Bover, en Josep Benítez, "Beni" i en Pep Vila. Moltes gràcies a tots!  

Encara amb moltes ganes de fer feina i de fer-la bé, amb el cap ple de projectes... Segueixo endavant!

 

Podeu veure la web del meu espectacle en solitari "Flor del vici" clicant aquest enllaç.

flor-del-vici.webnode.cat